En temps d’eleccions el fet de ser o no ser a un lloc determinat d’una llista electoral esdevé una cursa de fons. Allà on hi havia poc interès, suara és tot en si mateix el més important del món i així poder dir la nostra i no ser un/a «dindungui».
La vanitat de figurar em fa riure i alhora em preocupa. La gestió d’una col.lectivitat és el més delicat i sensible que hi pot haver, una tasca feixuga i no sempre ben valorada. Els/les representants han de ser persones amb vocació de servir, de trobar el consens i d’administrar amb justícia els recursos de la col.lectivitat.
Una gestió republicana no entén de favoritismes ni d’arrels de cognoms coneguts i reconeguts pel fet de ser rellevants al territori administrat. El republicanisme vol dir que ningú, sense excepció, està per sobre d’una altra persona ja que tots i totes tenim els mateixos drets i deures.
Haviam si això s’entén i si les noves generacions de gestors públics s’apropen a l’honradesa i l’honestetat. Jo així ho desitjo.
Yann Marais.
