La matrioxka és una nina plena de sorpreses perquè en si mateixa té tancada tot un seguit de nines més petites. Açò pot servir molt bé d’il.lustració quan parlem de gent que està tancada o que es tanca en si mateixa o que estiguin ficats en un getto identitari.
Molta de gent viu en circuit tancat: de la feina cap a casa a la família i de la família a la feina amb en el mig molt sovint l’opi del poble (religions i altres sectes).
Els gettos dels quals volem parlar al vermut col.loqui del proper 31 de març a les 12 del migdia vol contemplar tots aquests aspectes i molts més.
El record del getto de Varsòvia és una bona il.lustració de la intolerància, la xenofòbia i totes les fòbies que ens podem imaginar. Les presons són gettos que dedins d’elles mateixes generen altres gettos com les matrioxkes.
Els gettos s’autoexclouen i generen un clima de pensament binari que no facilita la convivència. A Catalunya, i més concretament a la Seu d’Urgell, afirmem que hi ha gettos identitaris amb dificultats per integrar-se.
Els càrrecs electes de torn en tots els nivells pronuncien mots encisadors, que no tenen cap efecte real.
És la societat civil, amb associacions benèfiques o d’acció social, que fa que les persones excloses o «agettitzades» només tenguin una eixida si tenen la sort d’acostar-se a aquests voluntaris amb ambició legítima d’ensortir-se’n.
Més complicat ho tenen les persones tancades sobre si mateixes que no volen sortides perquè el seu món està delimitat per la seva ment i viuen en el seu getto personal com l’ésser occidental respecte l’univers.
Aleshores : què podem fer? trepitjar carrer i fer polítiques de proximitat, a més d’obligar els servicis socials a complir amb totes les seves possibilitats sense cap mena d’exclusió.
Els miracles no existeixen: només una posició radicalment social pot obrir la porta de tots els gettos. Malauradament el sistema de classes socials, la xenofòbia ordinària i les lluites polítiques intestines fan que a la Seu hi hagi encara molta de feina per fer. L’Alternativa hi és i hi serà.
Yann Marais.
