La vella Quaresma
Dos braços, set cames,
nas gros, peus petits,
la vella Quaresma
ja torna a ser aquí.
Amb ulleres, amb un bacallà,
cada setmana una cama perdrà.

Una vella nas de ganxo
porta al cap un mocador,
un cabàs ple de verdures,
un rosari i un sarró.
Duu posada una faldilla
de negre i marró lluents
d’on surten set potes fisques
amb sabates diferents.
Vella Quaresma, vella Quaresma,
ai que no pots caminar!
Tens moltes potes i
t’entrebanques,
entre tots t’hem d’ajudar.
Cada setmana amb paciència
(i amb tisora de bon tall)
pota darrera pota…
li caurà faldilla avall!
Aviat vindrà la Pasqua
i la mona menjarem.
Ho sentim, Vella Quaresma…
però no et convidarem…
Lola Casas.






