Tots els partits polítics s’han tornat boigs, ereccions a la vista, a la cara, perquè molt pròcer de la pàtria està «on fire». Ereccions a la vista, la primavera serà fecunda en comicis (estatals, europeus, autonòmics i locals).
El somriure «Profident» està de moda, agafar nens en braços també i junt amb les promeses electorals que no seran acomplides mai, les eines i el manual del bon candidat estan preparats. Els fabricants de paperetes s’ompliran les butxaques, i nosaltres, pobres ciutadans i ciutadanes, en serem els convidats de pedra.
Què ens queda? L’autorganització i la democràcia directa. Oh, aquest és anarquista, segur! No, simplement n’estic fart dels partits polítics que funcionen com a tribus: si n’ets bé i, si no, fotut!
Realment necessitem tot això, tota aquesta parafernàlia? No ho crec pas. Fora demagògia la gent es merix quelcom millor que tot aquest circ.
El proper 28 d’abril no sé què faré. Que cadascú faci el que li vengui en gana.
Yann Marais.
