Els serveis socials són la patata calenta que ningú vol. L’Ajuntament de la Seu n’és una bona mostra perquè fa veure que els pressupostos són insuficients per cobrir les necessitats essencials de la gent. Aleshores s’implanta una mena de complicitat amb associacions privades directament relacionades amb, per exemple, l’Església, la Seu Solidària i la Creu Roja.
En realitat és el concepte mateix de tipus de gestió que està en entredit perquè el que hauria de ser prioritari en l’administració és saber les necessitats de la ciutadania i fer una projecció de gestió global autosuficient, sense haver de recórrer a ningú més. Entenem que les institucions privades seguiran fent la seva tasca.
La idea és que la responsabilitat de la gestió pública dels serveis socials sigui mirada des d’una perspectiva no caritativa ni de justificació del problema per la situació del sistema capitalista global. Si no es fa així es pot pensar que la única possibilitat és col·laborar amb organismes privats, els quals, evidentment, aporten la seva càrrega ideològica, les seves maneres de fer. Malgrat la presència d’una autoritat religiosa potent, de política discreta i maquiavèl·lica, la gestió i el concepte mateix de necessitats de les persones de la Seu han de ser completament públics.
Quins interessos estan amagats darrera aquesta situació i fins a quin punt l’Església arriba portes endins del mateix Ajuntament? Potser s’hauria de pensar que aquesta institució/secta hauria de pagar l’IBI, com tothom, i que el tema de veritat haurien de ser els drets que especifica la Constitució, de moment espanyola. Pot ser que «Deus et Càritas», rètol a l’entrada de Càritas de la Seu d’Urgell, sigui només una frase buida que encobreixi altres interessos econòmics i polítics en connexió directa amb l’Ajuntament. Parlem, per exemple, de «Nou grapats», empresa privada formada per Càritas i la Mancomunitat d’escombreries de l’Urgellet.
Molts interrogants, moltes corrupteles, que no poden fer oblidar els deures de l’administració municipal. Potser es podria millorar la situació si es fes efectiva la divisió dels poders legislatiu i executiu a nivell municipal. Hi han països que ho fan, com Portugal, evitant que una mateixa persona ocupi el càrrec d’Alcalde, executiu, i presideixi el Ple de l’Ajuntament, legislatiu. Prenem la idea d’una interessant carta al director escrita per el senyor Vicente Dalda, Regidor de Lucena, Córdoba, publicada per el Mundo el 27 de gener.
Yann Marais Pinel
