Aquestes ciències constitueixen dues branques de la filosofia. L’ètica és antiego com a resposta a la ideologia dominant. Té a veure amb el nostre entorn per conèixer-lo i reconeixer-lo, la qual cosa és tan important que sense aquest reconeixement no podrem apreciar el que representa per la vida de les persones i per al nostre paisatge humà.
L’ètica com manera de viure la realitat i de modificar-la està evidentment lligada amb l’estètica i no entra en cap contradicció amb el progrés i la forma d’expressar aquest progrés.
Penseu que el Poder és ètic i estètic? Reflexionem junts: l’antipoder no ho és pas tampoc, és un binomi que no té sortida. I en el cas de Catalunya veiem com l’estat espanyol no aplica l’ètica com a forma de gestionar la justícia i es deixa portar per l’ego que representa el Poder. Qualsevol maquillatge posterior i pseudotransparència no serà gens ètic ni estètic perquè parteix d’una situació falsa i viciada amb una gran sobredosi de testosterona. Aleshores: ¿què podem esperar d’un judici amb les cartes marcades i amb l’acceptació d’un partit d’extrema dreta que sembla dur amb ell la veritat absoluta?
Cal dir que no i seguir resistint.
Yann Marais.
