Amb l’amic Andreu ens trobem per fer un àpat el diumenge a l’Orient bar i restaurant molt conegut a la Seu d’Urgell.
Abans de tot dinar com ho fem és un acte de vida i empoderament, és el plaer de fer el balanç de tota una setmana, de valorar el que passa al nostre voltant. No som rics, no tenim molts de recursos i qualcú podria dir:»si us quedeu a casa estalviareu diners»!
És cert, és la veritat, però la nostra voluntat de participar de la vida pública, de fer-nos visibles i amb tot seguir essent el que som és una necessitat imperativa.
Entre plat i plat, tots excel.lents, tenim amb molt de goig la possibilitat d’intercanviar moltes experiències com idees sobre el viscuts en diferents actes socials, polítics i culturals. D’aquesta trobada en surten iniciatives importants.
Dinar el diumenge a l’Orient pot esdevenir un costum tot recordant l’activitat intel.lectual que hi havia en cafès i en altres llocs per tal d’avançar en el propi creixement.
Cada dia ens fem més grans, però no ens volem tornar pa sec que s’ha de posar en remull si hom vol mastegar-lo i espero que aquest costum esdevengui una tradició. Tothom que ho vulga s’hi pot afegir.
Us hi esperem!
Yann Marais.
