Mercès als déus em vaig fer Andreu
prop de poques garses, prop de moltes
de gavines a l’encalç d’entrepans d’en terra
en mig de l’antiga mar vinosa d’Odisseu.
Mercès als déus i la pluja els sons salvatges
per dir aquells bocins (Son Fotja, Vernissa) vius
s’imprimiren ben prest dins el meu cor de llebre
inquiet. I encara bot d’un hort a una garriga ben xalest,
com ignorant l’encalç del caçador definitiu.
Andreu Escales Tous.
Llicenciat en Filologia Hispànica
