Tenim la sensació que les coses de la vida pública a la Seu mai no són com a altres llocs del planeta. Prou sabem que no és així pertot arreu de la Terra. Les implicacions entre submissió i poder són les mateixes encara que es manifestin de modos diferents.
El no saber és com no veure mai el que passa. No tenim altre remei que enganxar-nos a la vida sigui com sigui perquè és la que tenim, dibuixant una societat sense sortida més que una societat continuista sota el pes del poder que anul.la qualsevol rebel.lió. L’exemple de Catalunya palesa el que ens trobem: l’obscurantisme més «el és normal» fa que et marxi qualsevol desig de més democràcia, de més llibertat, perquè la llibertat qüestiona sempre el Poder.
Estem veient a França com els armilles grogues fan fer marxa enrrere a tot un president de la República. La democràcia és l’arrel necessària per caminar cap endavant amb unitat, resistència i força.
A tot arreu, a la Seu com a França o la resta de Catalunya només s’avança amb unitat, llibertat i lluita directa, la recepta sense additius cancerígens per guanyar.
Yann Marais.
