«All packages are subject to inspection»
Del ticket de visita a una de torres bessones.
Era tardor a sis anys dels dos avions de la mort.
Jo duia el cap pelat de tot, tant
que ni mon pare no em va reconèixer al Prat,
sí, en canvi, totes les hostesses d’aquell jumbo
sobre l’Atlàntida: un al.lot
eixerit i tan bell ja ferit pel cranc
que corr de la mà de son pare
a visitar a Nova York in extremis
l’oncòleg millor de la Terra.
Jo no duia barba ni cabell
però seguia tenint més pèls
de tonto que mon pare, incapaç de reconèixer-me a mi, capaç,
però, d’enganxar al vol un taxista
oriental quan ens vol fer la pua.
I és ver que som a la fi
a l’illa del Cavall Blanc, a la Gran Poma en relació al cranc,
el signe de zodíac de nostre caganiu,
tornat al trombó de vares de nou,
a una banda municipal, el director
de la qual ens ha dit no fa gaire
que a Nova York hi ha molt bons trombons
i a meitat de preu que a la Península.
És tardor a sis anys dels dos avions de la mort
i a instància cabuda del pare visitam
el Word Trade Center. Tan sols jo goso enfilar-m’hi
a veure Manhattan abisme amunt.
De l’urbs estant, em sorprèn més la nit,
tant o més viva allí que el dia
i la vulgaritat, en el bon sentit del mot,
dels carrers, de la gent. Ah, Nova York,
suara com jo tu t’has quedat mitjana!
Andreu Escales i Tous.
Llicenciat en Filologia Hispànica
