La lògica d’un procés com el català o la lògica del procés de qualsevol altre poble no només pot ser econòmica. S’ha de plantejar el retorn de la sobirania com a base d’intervenció política i d’emancipació.
No es pot entendre la possibilitat de controlar l’economia sense decisions polítiques perquè si no la idea mateixa d’alliberament es basaria sobre dues potes d’un trípode i no s’aguantaria per enlloc.
Emancipacií i alliberament són dos mots que no entenen dfe límits . El control sobre l’economia és precisament el que no volen les transnacionals i combaten qualsevol procés sobiranista en el qual la presa autònoma de decisions els va feredat. Ells volen decidir tot per nosaltres i no deixar cap espai buit en la seva cursa per obtenir el màxim benefici en el mínim temps possible.. I per açò necessiten esclaus lligats d’hipoteques o altres projectes financers.
On és la llibertat de la gent per a un sistema que es diu «neolliberal»? Es tracta de fer que els propis ciutadans i ciuitadanes s’esclavitzin ells mateixos.
L’emancipament d’un poble és la pedra a la sabata del monopoli neolliberal de la societat i la seva manera de fer negocis. Per açò s’han de finançar partits polítics per influir en l’opinió pública o engegar conflictes bèl.lics com tal assegurar-se el domini d’aquestes companyies transnacionals.
L’aspecte cultural i social és important també, però és un element més, un vessant a tenir en compte i determinant per acabar d’arrodonir els aspectes fonamentals. Per tant, recuperar el control sobre l’economia, alliberar els subjectes d’aquesta economia i desenvolupar l’ésser social i cultural que portem a dintre nostre són els elements que justifiquen l’alliberament nacional dels pobles com a base ideològica. Aleshores queda demostrat que l’exercici de la sobirania és igual a emancipació més control.
