La política cultural a la Seu d’Urgell, si no fore per l’Ateneu i moltes d’associacions variades que treballen per amor a l’art (Amics de la Sardana, Cine-club La Seu d’Urgell, Caterva, Òmnium Cultural, ANC, Associació Orquestra Cadí, Diables de l’Alt Urgell, Associació Astronòmica, etc…), estaria sota mínims.
De fantasmes va la cosa. Al carrer major un equipament, un edifici com la reforma d’una casa per a fer-hi la seu del col.legi d’arquitectes està aturada i en venda. Proposem que l’Ajuntament compri aquest edifici per a fer-ne una casa de la joventut i de la cultura amb sala d’exposicions, petit teatrei, a sota, bar-restaurant i espais de creació artística de tota mena. Així aquests fantasmes conservadors marxarien cap al Cadí que és un lloc adient per animar els muntanyers que volen sensacions fortes.
A més a més aquest casal de cultura tindria una gestió municipal, pública, autogestionada tant pels usuaris com per als treballadors que caldria tenir per al bon funcionament d’aquest equipament. És una proposta que faig perquè qualsevol activitat és una inversió i té conseqüències econòmiques positives i dibuixa una ciutat del segle XXI i no del segle XI, provinciana i «feudal». No n’hi ha prou en ser ciutat dormitori d’Andorra i cal que la Seu es reivindiqui a si mateixa.
Tant la proposta de transformar part del Seminari en escoles tècniques i universitàries com aquest última tindria o afectaria els resultats del comerç local de forma positiva, creant ocupació i diversificant les opcions socials, econòmiques i culturals. Tota suggerència és benvinguda. Recolliu la idea i ens en farem ressò.
Yann Marais
