El pols econòmic de la comarca es reflecteix aquest cap de setmana amb força venedors per tot arreu. Jo penso que una fira tant important com aquesta, cita imprescindible i fort senyal d’identitat del Pirineu, ha de saber seguir renovant-se per oferir més alternatives en els seus plantejaments institucionals, com ara obrir els carrers a les energies toves i sostenibles. El fet és que la Cultura, la Gastronomia, la Producció Ecològica i la Promoció d’altres sectors com el cooperativisme o la producció cultural, si bé estan representats, haurien de ser potenciats de forma decidida i amb el suport institucional que calgui. La cultura produïda al Pirineu també es pot considerar una plusvàlua, potser no a curt termini però sí com a aposta de futur, amb l’objectiu de fer arrelar les persones nouvingudes com a actors majors a l’escena territorial.
Perdre aquest tren seria, en realitat, eternitzar la dependència de la Seu amb Andorra, amb el model econòmic que tots coneixem. La importància d’una Universitat Tècnica, amortitzant locals públics i privats devastats per l’abandó, la importància d’una línia de ferrocarril mixta de la Seu a Puigcerdà, la inversió cultural que fora una aula d’acollida, la defensa de l’escola catalana haurien de ser inputs capaços de reforçar l’economia del país, que sempre hauria d’estar molt més oberta a la resta dels territoris pirinencs, amb protecció especial per l’activitat artesana, amb denominació d’origen no només alimentaria. Reconèixer la qualitat de la producció local obre tot un sector econòmic, amb inversions que repercutiran en plusvàlues per el territori.
La Seu d’Urgell i les altres ciutats del Pirineu Català han de formar un espai fort i capitalici per resoldre el futur de les seves canalles.
