Escriure bé és més mal de fer que caminar, lectors.
Exigeix un grau més de premeditació i ordre,
de cohesió i coherència aparescudes a les quines
poreu constatar en l’erecció d’una pareteta
qualsevol de pedra seca, bon exemple de sintaxi
amb rigor de concert regular atès amb l’anòmal.
Cada pedra, cada mot o home, és única
i és un art d’allò més refinat observar
cada fragment per dar-li el seu lloc en el tot.
Escriure bé és més mal de fer que alçar una paret
de pedra seca «comme il faut», bella i perenne.
Els mots són com pedres, feixucs i perillosos
i per això hi ha margers que ens posem guants,
dels quals en solem prescindir en anar de passeig
a donar pa sec a l’euga o a recollir qualque nou.
Andreu Escales Tous.
Llicenciat en Filologia Hispànica
