La quarta línia d’acció, segons el poble a la presentació del periòdic a la Fira del Llibre del Pirineu a Organyà versava sobre la necessitat de preservar el patrimoni natural i cultural pirenaic. Abundo en gran manera perquè tots aquests coneixements no acadèmics, orals, consuetudinaris estan abocats a l’extinció. Els noms dels llocs desapareixen sota un bosc que reconquereix furs, antiquíssimes i venerables tècniques constructives cauen en l’oblit cada cop que cau una casa, un orri, una ermita; runes d’increïbles i sinuoses sèquies travessen els paisatges deixant rastre pels vessants de la convivència perduda de l’home i la muntanya. No que fos fàcil, no res de bucòlic, però si una vida arrelada al terrer i a la realitat, no com ara, tant urbans, tant virtuals, tant fantasmes com l’economia actual que és pura entelèquia per molt que ens faci viure.
I si aquest és el drama silent de la mort de la cultura pirenaica, d’altres també agonitzen, víctimes de la modernitat, en totes les muntanyes del món. L’Islam té un arcàngel específic per les muntanyes. L’invoco per preservar també les ingents aportacions a la Cultura Universal del poble Amazigh en el seu viure mil·lenari amb el Gran Atlas.
Professor d’Història
