Ja no és un problema de sanitat en si mateix, o potser que si, perquè el factor humà ha de ser sempre present , les persones haurien d’estar per sobre de tota mena de consideració, sobre tot si hi ha una vida en joc, no entrarem en el joc de menystenir els professionals de la sanitat i la vigència del servei públic.
No serveix criticar la totalitat d’aquest departament de la Generalitat, però si les mancances d’alguns professionals i les responsabilitats que ha de tenir el metge(essa), l’ infermer(a) o qualsevol altre o altra persona no hi ha diferència i ha de respondre davant de l’autoritat competent i posar en joc la seva feina si cal, Morir per la negligència d’una persona hauria de repercutir en tota la cadena de responsabilitats, la família necessita fer-ne el dol. La justícia ha d’actuar amb l’únic objectiu de restituir la dignitat d’aquest familiar i si cal compensar la família per la pèrdua d’un ésser estimat.
Estem amb la sanitat pública, contra les privatitzacions, i per una sanitat de qualitat per les persones, més vocació i menys comoditat, tot i assabentats que un error el pot tenir tothom.
Yann Marais
