LA SOCIETAT CATALANA
La societat Catalana, porta vivint més de 300 anys amb verdaderes angoixes socialment, però encara molt més els últims 81 anys en el moment que el general feixista anomenat Francisco Franco, va donar un cop d’estat al propi govern de la República Espanyola, però molt més en els últims 38 anys amb el referèndum del any 78 del segle passat per la constitució del Regnat dels Borbons de Castella. Mantenint dintre de la pròpia constitució la continuïtat del regim feixista franquista, sent molt lluny dels verdaders valors d’una democràcia. La Por, i les Inseguretats son un conflicte intern que cada persona te i pateix, i més quan es veuen vetats els seus propis drets socials com a persones per el sol fet de ser Català i viure a Catalunya. Tots coneixem com hem estat vivint estant sota un Govern del Regne de Castella Borbònic, que manté a capa, espasa i foc, els mateixos moviments del feixisme franquista dictatorial, la mateixa repressió mantenint un estat de setge continu, i vetant els drets socials dels ciutadans de Calalunya. En l’actualitat, veig que ningú se’n recorda d’una llarga postguerra que va patir Catalunya, des de el anys 40 fins als 60 del segle passat, en que la postguerra va començar a desaparèixer mol lentament de les societats Catalanes, una llarga postguerra de 25 anys de durada, les generacions del nostres propis avis, i pares, que van haver de sotmetre’s al règim del franquisme, com tampoc ningú sen recorda del patiment social dels anys 70, com el propi referèndum del any 78, per una constitució feta a mida per seguir el mateix sistema franquista al poder disfressat per els Borbons, molt lluny de la pròpia Democràcia social, sense cap tipus de garanties socials ni jurídiques fins els nostres dies on ens han estat sotmetent en continuada repressió social, no solament les nostres pròpies institucions Catalanes, Cultura, educació i llengua Catalana, sinó també amb les xarxes viàries, autopistes de peatges, autovies, carreteres, sanitat, rodalies, com els traspassos incomplerts en gran part, finançament, i un gran etc., sent un fet general constant que tota la societat de Catalunya està patint explotació. Empedrar un nou camí, donant un gran pas endavant, perquè Catalunya esdevingui una República Sobirana com a Nació i País, ens portarà socialment un major benestar social, podent deixar una gran herència als nostres descendents, dintre d’una societat socialment digna. Que cadascú reflexioni internament quin camí vol prendre, el de la esclavitud com estem vivint avui dia, o caminar cap a la sobirania en una República de Catalunya Democràtica, amb el benestar social garantit. Us convido a que mireu els vostres propis fills i nets, mirant-los a la cara i als ulls, per dir-los el que penseu fer, si donar un pas endavant, o un pas endarrera immobilistament, en les vostres pròpies reflexions preses. Continuar vivint sota el regnat de Castella, o viure en una República Catalana sobirana.
Genís Clivillé
Professor d’Història
