: Hi ha un art gran i un petit ?
Dins del món de l’art hi han els marchands, les galeries amb els seus pintors “ influencers” i amiguisme o interessos i per altra banda hi han els artistes no representats per circuits formals, mès anònims , de carrer.
Ser un artesà de l’art o un artista reconegut internacionalment és una disjunctiva que sel’s hi presenta a molt pocs .
Em deia l’ Antoni Tàpies en un vernissage a Paris
“ Només estic repetint les obres de quan no era famòs” amb una mirada i un tó més aviat trist…Ell va aconseguir ser admirat malgrat l’especulació de quan un quadre és una inversió segura. Gran Art !
El món de l’inversió és cruel, exigent i variable. L’ artiste treballa com una màquina perqué el merchandising no té escrúpols. O té molta creació o es limitarà a repetir i repetir el que més agrada als inversors.
Els artesans de l’art no seràn mai , amb algunes excepcions, tan coneguts ni patiràn l’especulació i hauràn de fer mans i mànigues per sobreviure. Art petit!
He conegut molts pintors que tenien l’aura de la màgia, del color, del missatge i eren desconeguts i pobres però tenien uns admiradors fidels que invertien en ells potser pensant que es farien famosos i que les seves obres valdrien molt. L’inversió es converteix en especulació.
Tots desitjen ser coneguts i viure del seu art, arribar a una certa fama però el mercat de l’art és selectiu, interessat i fins i tot m’atreveixo a dir capritxós, on no sempre el millor no és el més rentable.
Si us interessa l’art mireu.lo amb el cor, els sentits, sense prejudicis ni idees preconcebudes i potser descobrireu un GRAN ARTISTA.
Lys Garrabou, socióloga i pintora.
Professor d’Història
Una resposta
Et llegeixo amb el cor i m´agrada com comuniques