Per mi, l’ Alternativa és l’ Atlas. Aquí trobo molts dels valors que vaig venir a buscar als Pirineus. El Marroc d’avui recorda molt l’ Espanya dels setanta del segle passat. Es construeix a tot drap, però ja en un principi de segona fase, quan es comença a endreçar carrers i places, al voltant de les cases que surten com bolets en els erms abrusats. Un altre dels trets que donen caràcter en aquestes muntanyes és la multitud de petits pagesos que hi habiten. La relació amb els nostres pobles de muntanya d’ abans del mercat comú i la unió europea és notòria, amb uns mercats curulls de vida, de persones, de xais, de vedells, de rucs, dels fruits d’ una terra dura que es prodiga amb el treball. Avui, un jornaler guanya uns 8 euros al dia, la dona uns 4. Seguretat Social nul.la o precària. Fa 10 anys en guanyaven 6 i 2,5 respectivament. Es millora, massa poc a poc, tot és per la família reial i una petita elit.
Quin valor té doncs aquesta terra cremada? En té un, per exemple, que es diu Jawal, que vaig conèixer anit, xerrant amb amics a les fosques, a la carena d’un serrat. En Jawal, molt jove, va amb ruc, càrrega i dos fills, la dona, preciosa, a peu amb un nadó a l’ esquena. A seva casa s’hi arriba a peu, de sola o ferradura. Llaura amb l’ase unes feixes increibles, on la terra comparteix l’espai a parts iguals amb els rocs. Fa blat, i viuen en la més noble de les pobreses. Un altra valor és diu Said, i som amics fa déu anys. Viu en una casa del poble d’Ouzoud,, de les tradicionals, on la terra, els rocs i la fusta de xiprer desafien els segles. Va deixar la vida mundana i els papers ja fa molts anys. Ajuda la gent gran, sovint voltat de canalla, visita la gent de les muntanyes, resa, contempla la natura amb una mirada d’ amor que li retorna saviesa. Anem amb el cotxe a coneixer meravelles i em diu:» fixa’t quantes abelles» No veig res. M’ hi fixo. L’ aire és plè d’abelles.
El valor és en la mirada dels nens, l’ orgull de les dones, en les salutacions que tothom es dona, algunes de ben efusives. El valor és en aquest poble déu-mil.lenari, que adorava una estrella que hi ha darrera una altra estrella, que els nostres astrònoms han «descobert» no fa gaire, un poble que ha donat faraons i emperadors però segueix vivint lliure a les muntanyes, molts mai censats per cap govern. A l’ Atlas, el Suport Mutu és ben viu.
Professor d’Història
