Pescar truites és pràctic, als nostres rius i llacs en temps immemorial, font d’ingressos per a moltes famílies com a complement econòmic. No és fins a la primera meitat del segle xx que no comença a regular-se la seva pesca, tan quantitat com tipus d’estris permesos.
Al cap d’aquest peix hi ha els ulls, la boca i dos petits foradets, les narius, on es localitza el sentit de l’olfacte. Dins la boca hi ha la llengua i dents a dalt i a baix.
La truita és un peix de la família de los salmònids que juntament amb altres espècies com les bagres, barbs i altres… poblen les nostres extensions d’aigua dolça. Comparteixen espai amb altres tipus de truita introduïda com és l’arc iris i la salmonada.
La truita és un animal autòcton dels rius catalans, present de sempre en els hàbits alimentaris de la població pirinenca. Era un dels pocs peixos fàcils de consumir a la muntanya, a les zones properes al riu. La truita que avui mengem procedeix de piscifactories, les quals proveeixen també els rius d’exemplars per a la repoblació i als restaurants.
El tipus de truita considerat autòcton és la Fario (Salmo trutta fario), una espècie considerada pròpia dels trams septentrionals dels nostres rius, que rarament supera els 60 cm de llargària i els 2 kg de pes, i que presenta uns piquets vermells característics, els quals varien en forma i densitat segons les aigües. És amb aquesta raça que es repoblen els rius. En general, les truites criades a les piscifactories es consideren de menys qualitat que no pas les pescades en els rius. L’explicació té a veure amb la diferència en el tipus d’alimentació que els animals reben en captivitat o en llibertat.
Les riuades del 1982 a casa nostra varen causar estralls a la població autòctona de la truita, Poc a poc s’ha anat recuperant gràcies a santuaris per a elles com ara els refugis de pesca, on està totalment prohibida la seva pesca durant tot l’any.
Malgrat això el furtivisme continua sent una xacra per aquest peix al ser pescat amb mètodes no ètics com llexiu, xarxes, rall i descàrregues elèctriques.
El número d’espècimens («cupos») que es poden pescar s’ha anant reduint progressivament, passant dels 20 exemplars dels anys 60, als 8 exemplars al Principat d’Andorra, i als 3 que són els més restrictius.
De totes la modalitat cullereta, cuc, etc… la quina guanya pes i més adeptes és la de pesca a mosca sense mort anomenada «catch and release», que consisteix en pescar la truita amb un ham sense arponet, ajudant-se del salabre i posteriorment alliberant la truita a l’aigua.
Info: agricultura.cat, xetcat i l’amic Pepepesca.
Ramon Noguera Palau.
