Fa uns quinze dies una noia que no arriba als trenta anys em va dir que no volia ser mare. Des de llavors hi he estat pensant. No volia ser mare no perquè no volgués exercir per dir-ho així la maternitat, sinó perquè no volia donar llum a una criatura en un món que s’acaba. Em diu, que més enllà de la pandèmia de la que tothom ara parla i, que en la meva modèstia opinió ha vingut per quedar-se ja que són les noves guerrers militars, i de tots els problemes polítics que nosaltres mateixos ens creem, ningú pensa o pocs ho fan amb el medi i, aquest l’estem destrossant. Em va posar uns quants exemples, però avui jo en vull posar-ne un de nou als que em va dir i concretament, un que em viscut aquesta setmana passada a la Seu i m’ha fet pensar encara més amb el que us acabo d’explicar.

A la nostra ciutat hi ha un grup de voluntariosos que es dedica fent poc soroll però molt bona feina, a netejar camins i lleres de rius del nostre entorn, de tots els plàstics i brossa que altres deixen a l’oblit. També, recullen les burilles dels nostres carrers, i aquesta setmana han exposat el seu resultat, quantitat i quantitats de garrafes de 5 litres plenes de burilles, concretament 100.000, per tal que els ciutadans en prenguessin consciència. Consciència de que els carrers de la Seu no són escombraries ni contenidors, com tampoc ho són, els camins o les lleres dels rius. Però un grup polític de la nostra ciutat ho va critica dient que aquesta exposició afectava al comerç. Siusplau, poden pensar abans de parlar? No afecta més al comerç anar trepitjant brossa? I afegeixo si em deixeu també, no afecta més al nostre comerç, comprar a plataformes d’Internet? O comprar productes fora de temporada deixant que vinguin de l’altra punta del món, perquè ens ve de gust menjar tot l’any mango o alvocat?

La crítica a partir de la no reflexió per tant, el parlar per parlar, l’actuar a partir de la via més fàcil i per tant, la comoditat i el populisme genera que aquest món s’estigui acabant.

Siusplau, som persones per tant, actuem com a tal, pensem abans i sobretot reutilitzem, reciclem i reduïm, com?? a partir de petits gestos però sobretot amb el respecte pel davant de tot, al lloc que vivim i als nostres iguals, els nostres veïns. Fora plàstics i brossa als carrers, perquè oi que ningú deixa al terra del seu menjador, les burilles o els kleenex usats? Comprem productes de temporada i al productor del costat de casa i no perquè ara s’hagi posat de moda a partir de la pandèmia, sinó perquè és de sentit comú. Utilitzeu mocadors i draps de roba enlloc de kleenex o paper de cuina, tal com feien els nostres avis. I sobretot aneu al nostre mercat amb la senalla i amb pots de vidre per omplir-los de fruits secs, llegums o llet fresca i també, agafeu la bossa de tela per comprar el pa o la fruita o la verdura, o envasos de vidre pel formatge, embotits o carn. I de pas saludeu al veí del carrer del costat o al comerciant del forn de pa on aneu o al qui ens ven la vedella. No és arcaic, ni hippiós, ni incòmode o inútil. És sentit comú, és pensar sobre el que fem i el seu destí i és fer comunitat. El contrari gent, és que cada vegada hi hagin més noies que decideixen no ser mares, perquè el món l’estem acabant.