Per les nostres contrades tenim una sobrepoblació de coloms (esperits sants), sobretot al casc antic.

Diuen que la femta de coloms pot portar malalties (nens, ancians, persones amb les defenses baixes,…)

– Histoplasmosi:

La histoplasmosi és una infecció causada per la inhalació de les espores d’un fong que es troba sovint en els excrements dels ocells i dels ratpenats.

Les formes més lleus de histoplasmosi no causen signes ni símptomes, però les infeccions greus poden posar en risc la vida. Quan els signes i símptomes es manifesten, solen aparèixer de 3 a 17 dies després de l’exposició al virus i poden comprendre els següents símptomes:

febre

calfreds

mal de cap

dolors musculars

tos seca

molèstia al pit

fatiga

– Salmonel·losi:

La infecció per salmonel·la (salmonel·losi) és una malaltia bacteriana freqüent que afecta l’aparell intestinal. El bacteri de la salmonel·la generalment viu en els intestins d’animals i humans i s’allibera mitjançant les femtes.

La infecció per salmonel·la sol ser producte de menjar carns, aus, ous o productes a base d’ou que estiguin crus o poc cuits. El període d’incubació oscil·la entre diverses hores i dos dies. La majoria de les infeccions per salmonel·la es poden classificar com gastroenteritis vírica. Els següents són alguns dels possibles signes i símptomes:

nàusees

vòmits

rampes abdominals

diarrea

febre

calfreds

mal de cap

sang a la femta

– Colibacilosi:

La colibacilosi aviària és un procés localitzat o sistèmic produït per E. Coli. Hi ha diversos tipus de colibacilosi en aus, segons quin teixit es trobi afectat o quina malaltia es produeixi. E. coli apareix normalment en la porció baixa del tracte digestiu.

Transmissió de la colibacilosi pot ser directa, per contacte amb el material fecal contaminat. Indirecta, a través d’aigües, materials o ambients contaminats.

Símptomes:

diarrea, que pot variar de lleu i líquida a greu i amb sang

còlics abdominals, dolor o sensibilitat

nàusees i vòmits en algunes persones.

– La criptococosis:

És una infecció pulmonar.

Els fongs causants de la criptococosis es troben en sòls contaminats amb excrements d’aus. La transmissió es produeix per inhalació. El fong penetra per la via respiratòria i arriba als pulmons, on pot generar la infecció o dissoldre.

Les probabilitats de no tenir la malaltia són altíssimes quan el sistema immunitari està en perfecte estat. D’altra banda, la millor mesura preventiva és no visitar zones que tenen sòls contaminats. El ‘Cryptococcus neoformans’ està present a tot el món i sol inhalar-se de sòl contaminat amb excrements d’aus, sobretot, de coloms.

– Control de la sobrepoblació:

Control actiu biològic. En termes generals, el control actiu biològic es basa en els 3 tipus de relació que es donen normalment a la natura:

Relació predador – presa: en el cas dels coloms, l’ús de falcons. En molts aeroports es tenen contractats serveis falconers, que consisteixen en alliberar de tant en tant als falcons perquè foragitin a totes les aus que estiguin voltant.

Relació paràsit – hoste: en els coloms no s’aplica aquest sistema, però consisteix a usar microorganismes que parasiten els organismes que es vulguin eliminar.

Relació sexual: en aquesta categoria s’apliquen aquelles trampes que emeten una hormona sexual per atraure les femelles o els mascles d’una determinada plaga. En el cas dels coloms tampoc es maneja aquest tipus de control actiu.

Personalment crec que el millor mètode que hi ha és el del pinso esterilitzat

En aquest cas és tracta d’esterilitzar els ocells a través de l’aliment, que està tractat químicament. El sector de la restauració i veïns en general cal que tinguin cura que no quedi menjar a les terrasses i balcons.

L’efectivitat del pinso esterilitzant.

Es tracta d’alimentar-los amb nicarbacina, un producte químic que redueix la fertilitat de les aus i, per tant, el volum de població. Perquè sigui efectiu cal que els coloms mengin gairebé exclusivament aquest aliment, i és per això que des del poble es torna a fer una crida a la col·laboració de la ciutadania en general i del sector de la restauració en particular.

«És un animal de molta rutina, i busquem que estigui acostumat a venir a un mateix punt i s’alimenti només d’aquest pinso», afegeix. És per això que, durant les primeres setmanes, els dispensadors distribuiran moresc sense tractar, perquè les aus agafin l’hàbit d’alimentar-se en aquests punts.

«És un animal de molta rutina, i busquem que estigui acostumat a venir a un mateix punt i s’alimenti només d’aquest pinso».

Cal que la gent que dona menjar als coloms sols els donin aquest tipus de pinso i no el BLAT DE MORO normal, com he vist que fan alguns veien de la ciutat..

Control actiu mecànic. Per al control de coloms, només hi ha 4 tècniques:

Sistemes de captura: L’ús de gàbies i paranys de xarxes.

Sistemes antiposado: els més comuns per espantar els coloms eficaçment són l’ús de punxes i de línies (cables d’acer tens, que es col·loquen a una determinada alçada i separació. La finalitat és que quan el colom es vulgui posar, aquests sistemes s’ho impedeixin, o els resulti incòmode). La funcionalitat entre pinxos i línies és bàsicament la mateixa; la diferència rau en l’estètic, ja que la línia es dissimula molt més que la punxa. CALDRIA QUE LES PUNXES NO MATESSIN ALS COLOMS.

El sistema antiposado només és viable per a espais no molt amples, com cornises, sortints, etc … Per exemple, és molt comú trobar línies antiposat a les façanes d’edificis amb cert interès cultural, on el seu ús no afecta significativament l’estètica, i pinxos a edificis on els usuaris estan dins d’algun dels grups de risc: residències d’avis, hospitals, col·legis, etc.

Sistemes d’exclusió: aquests sistemes treballen amb xarxes i malles. A col·locar-les, el que passa és que es deixa exclosa a la població de coloms d’aquesta determinada zona. Generalment s’usen per cobrir grans superfícies, com patis.

Tipus de tractaments repel·lents. No són habituals en l’àmbit professional, però sí un recurs freqüent aplicat per particulars.

El més freqüent és, sens dubte, l’ús d’elements amb moviment o que generin centelleigs com els CDs, i les figures amb formes de depredador com falcons, corbs i mussols. Aquestes figures, que compleixen la mateixa funció d’un espantaocells comú, avui dia tenen versions més complexes, fins i tot amb mobilitat: de tant en tant fan un moviment simulant tenir vida, per així aconseguir mantenir a ratlla als coloms (fins que aquestes es poden adonar que no fan més que un moviment periòdicament, i res més).

També es fa servir un gel, que no és altra cosa que una substància viscosa que es col·loca a la zona desitjada (sobretot en cornises) i, quan el colom es posa, és com si estigués enmig de fang. El resultat és que l’au se’n va, a causa de la incomoditat. El manteniment d’aquest tractament és laboriós, de manera que gairebé no s’utilitza.

En les tècniques repel·lents també hi ha els emissors de so, i recentment una espècie fuet, la vareta té un sensor de moviment que al percebre alguna cosa s’agita, generant un “fuetada”. Tot i la varietat, les tècniques repel·lents no són molt eficaces. Al meu parer aquest sistema no agradaria gaire a la gent de la ciutat.

Hi ha molts mètodes que asseguren espantar als coloms eficaçment, però molts d’ells, a mans de particulars, podrien ser un risc. Davant d’un problema de sobrepoblació de coloms, l’adequat és acudir a un especialista en control de plagues que s’encarregui d’orientar una solució que s’ajusti a l’entorn.

Ramon Noguera Palau.

Font..mayo clinic- ecured – avicultura.info – apinsa.