La vida és una cosa massa valuosa com per fer-la malbé treballant. Ara bé, si a damunt hom treballa en quelcom tan desagradós per a

La vella Quaresma Dos braços, set cames, nas gros, peus petits, la vella Quaresma ja torna a ser aquí. Amb ulleres, amb un bacallà, cada

«Ningú sap a qui odia…ningú» Poema xinès (dinastia tang.) Malgrat les fosques caretes puc palpar tones d’odi per tots i cadascun dels meus porus. Al

Cabussó. En el cor de la nit tota la lluna a vessar: sura en el poal la corona del cel. Antàrtica. Que la nit parli

Deixa’t acréixer els versos com a cabells o punts suspensius rere un etcètera. Però passa d’ells quan no vulguin sortir-te a l’encontre. Com a presumides

Avui més blanca ha pogut retornar la llum, i nua. Per l’est és venguda a fer-me de guia turística dels meus ulls, a estibar de