Un poema és una ciutat assetjada, un poema és un pirata a l’abordatge, un poema és l’estel d’un pastor, un poema, un ventre en dansa,

Primera El dolor té molts de colors com la tardor, moltes d’olors, per ventura tantes com persones, com adolescències. A ningú no li manca originalitat

Escolta la veu de l’absència amb atenció. No cal que hagi mort cap dels teus o teves per aprendre a trobar-los a faltar molt. Escolta

De sota el pentagrama de mantes estant, em despert de cop en el cor de la nit, el malson era real per a aquell senyor

Temps és un vent de cara venjatiu més persistent que tu. Tingues seny, contra ell escopir no gosis. Andreu Escales i Tous