Llicenciat en Filologia Hispànica
Supongamos que quiero escribir
un poema en español,
porque últimamente los hago sólo en catalán,
emperò me n’adono de que las palabras
em surten falses
i retorno a la meva llengua de cada dia.
No puc pas escribir sense escriure,
no puc pas hacer algo sense fer qualque cosa,
no puc pas querer sense estimar,
i que m’és si només me quieren,
però no m’estimen pas?
i què m’importa ser feliz para siempre,
si mai no puc ser feliç?
Onades d’hivrn, Solsona, 2001, p. 65.
Andreu Escales Tous.
Llicenciat en Filologia Hispànica