Drets dels treballadors en prevenció de riscos laborals

La Constitució espanyola diu en el segon epígraf de l’article 40 que: “Els poders públics fomentaran una política que garanteixi la formació i readaptació professionals; vetllaran per la seguretat i la higiene del treball i garantiran el descans necessari, mitjançant la limitació de la jornada laboral, les vacances periòdiques retribuïdes i la promoció de centres adequats”.

L’article 14.1 de la Llei de Prevenció de Riscos Laborals (31/1995) afegeix que: “Els treballadors tenen dret a una protecció eficaç en matèria de seguretat i salut en el treball”.

Això vol dir que l’empresari ha de vetllar en tot moment per la seguretat i la salut dels seus treballadors en tots els aspectes relacionats amb el treball. A més, el cost de les mesures relacionades amb la seguretat i la salut en el treball han de recaure sobre l’empresari, en cap cas sobre el treballador.

Obligacions de l’empresari en matèria de prevenció de riscos laborals.

La Llei de Prevenció de Riscos Laborals estableix les obligacions de l’empresari, quant a la protecció dels treballadors es refereix, així com a la millora constant de les accions preventives. L’empresari ha de complir la normativa i aplicar els principis generals inclosos en l’art. 14 de la LPRL. (Llei de Prevenció de Riscos Laborals)

Òbviament, una bona gestió empresarial implica optimitzar els recursos productius per promoure la qualitat en la producció i millorar les condicions i àrees en el treball. En aquest cas, una empresa en prevenció de riscos laborals ajudarà a l’empresa en aquest procediment habitual. L’objectiu és implantar programes de prevenció perquè l’empresari no assumeixi un excés de tasques que desviïn el seu objectiu de la producció.

Obligacions de l’empresari:

1. Accions coordinades:

Organitzar la prevenció a l’empresa comptant amb els mitjans necessaris i formació precisa.

L’empresari haurà de planificar l’acció preventiva i elaborar un pla per escrit.

S’ha de dissenyar un treball que eviti riscos. El local, la maquinària, els materials i el sistema organitzatiu del treball no han de perjudicar la salut dels treballadors.

Si existissin possibles riscos, s’haurien d’avaluar per poder controlar-los de forma eficaç.

Qualsevol tipus d’acció preventiva que es desenvolupi ha de ser efectiva. Per aquest motiu, s’ha d’adaptar a les millores que es realitzen a l’empresa.

És necessària la coordinació amb altres empresaris quan en un mateix centre de treball participen diferents empreses. Els empresaris han de col·laborar entre si per assegurar la major protecció de tots els treballadors. En aquest sentit, cal vigilar a contractistes i subcontractistes perquè compleixin amb les seves obligacions.

2. Responsabilitats legals.

Quan s’incompleixen les obligacions empresarials en matèria de salut laboral, es generen diferents tipus de responsabilitats jurídiques i cadascuna compleix una funció diferent.

La sanció penal s’aplica davant d’una conducta que es considera greu, ja que posa en perill la convivència pacífica. Si l’empresari menysprea les normes de seguretat, es pot produir una alarma social.

La responsabilitat civil és molt diferent de l’anterior, donat que només busca la indemnització de les persones que es senten perjudicades per les conductes inadequades. Les que han patit les conseqüències del delicte, de la infracció administrativa o, simplement, de la imprudència d’altres.

La responsabilitat en matèria de Seguretat Social consisteix en l’obligació per part de l’empresari de costejar al treballador el recàrrec de les prestacions de la Seguretat Social que li corresponen. Aquesta responsabilitat és una espècie de càstig a l’empresari i d’indemnització al perjudicat.

La sanció de la responsabilitat administrativa és menys dura, encara que té característiques que s’assemblen a la sanció penal. Des de la Inspecció de Treball i Seguretat Social, es denunciarà a aquella empresa que no compleix amb la normativa.

3. Sancions.

Les infraccions lleus poden costar a l’empresari fins a «2.045 euros de multa i les greus poden arribar fins als 40.985 euros».

En conclusió, és important que els autònoms, empresaris i assalariats coneguem les obligacions legals en matèria de prevenció de riscos laborals, per reduir la sinistralitat laboral i incidència en les malalties professionals.

Obligacions dels treballadors en prevenció de riscos laborals:

La Llei de Prevenció de Riscos Laborals abans citada, en el seu article 29 estableix que el treballador ha de complir les següents obligacions en matèria de prevenció de riscos laborals:

Vetllar per la seva pròpia salut i seguretat en el treball i per la d’aquelles persones que es puguin veure afectades per l’activitat professional duta a terme.

Usar de forma adequada els aparells, màquines, eines, equips de transport i, en general, tots els instruments que requereixi per dur a terme la seva activitat professional.

Utilitzar de forma correcta els mitjans i equips de protecció necessaris per desenvolupar el seu treball.

Utilitzar correctament els dispositius de seguretat existents.

Informar amb caràcter immediat als superiors de qualsevol situació susceptible de comportar un risc per a la salut i la seguretat dels treballadors.

Complir amb les obligacions establertes per les autoritats competents i cooperar amb l’empresari complint les mesures per garantir unes condicions de treball segures.

L’incompliment de les obligacions establertes per part dels treballadors té la consideració d’incompliment laboral.

Ramon N P.

Font: mbprevent previsorageneral

Compartir