1. Ha nascut un òrgan consultiu per garantir el moviment universal de les persones amb discapacitat en el ple municipal de l’Ajuntament de la Seu d’Urgell (05/10/20).
Aquest Consell Municipal d’Accessibilitat i Mobilitat dóna resposta a la moció presentada el desembre passat per Compromís i a l’objectiu de l’Ajuntament de fer que la Seu sigui una ciutat com més accessible millor.
Precisament per al grup de Compromís, Carlota Valls va considerar com “un gran pas” la creació d’aquest consell de cara a fer de la Seu “una ciutat inclusiva i en la qual totes les persones puguin gaudir de les mateixes oportunitats”, ja que les estadístiques indiquen que les persones amb algun tipus de discapacitat –que a nivell mundial són un 15% de la població- solen tenir menys oportunitats laborals, socials i educatives i, en conseqüència, més risc de pobresa.
La proposta ha rebut el suport tant de l’equip de govern (Junts i ERC) com dels grups de Compromís i la CUP.
Font: Radio Seu (05/10/20)
2. Opinions/idees per la nostra mobilitat:
Molts edificis, botigues, locals de la Seu tenen el seu esglaó de dos dits o fins d’un pam d’alçada.
Ja sé que no es pot tocar l’estructura de les cases, però en la majoria es pot fer un retoc
Moltes entrades de les comunitats no tenen la porta arran de façana, tenen un bon tros del carrer fins a la porta; allà es pot fer una rampa que no té de ser gaire pendent ( n’hi ha moltes per la ciutat que per pujar-les amb una cadira de rodes un té de ser un múscul-man ) . Altres entrades no tenen l’esglaó gaire alt ( dos – tres dits ) per una cadira ja és massa alt.
Una vegada dins la finca, trobem les poques escales fins l’ascensor, aquest tram es pot superar amb un salva-esglaons o bé amb un petit elevador. Hi ha edificis on aquestos es podien haver estalviat des del primer totxo de l’obra, simplement fent parar l’ascensor a un altre nivell: avui en dia el fan aturar on vulguin.
Pel que fa als locals, molts tenen entrada llarga ( no a ras de façana ): aquí es pot jugar de sobres amb la rampa. Alguns llocs sí que tenen la rampa, però al seu inici trobem un petit esglaonet. Altres llocs han posat una mini-rampeta d’acer prò no fa gaire cosa.
Rampes sí, però amb tires anti-lliscants, és a dir, que hi ha gent que diu que moltes rampes de les les nostres voreres llisquen molt.
També hi ha queixes del wc del Parc del Segre, des de la part dels canals als lavabos de la part baixa del Parc, hi ha molt tros i, a més, a l’ arribar-hi, ens topem amb l’esglaó maleït.
Això costa molts diners, per part de tothom. Pot ser una bogeria el que dic, prò… El procés pot ser llarg i complicat, es pot fer per etapes, el nostre ajuntament pot cercar unes empreses ( locals, si pot ser) una per als salva-esglaons i elevadors de les escales i, una altra per a les rampes de les entrades, que facin un pressupost general per a un nombre determinat d’actuacions i a pagar entre l’ajuntament, veïns de locals i cases, Consell Comarcal, Diputació, Generalitat i …
Ramon Noguera Palau
