Això deuen pensar molta gent a la Vall d’Aran, però: ¿ quanta gent ho pensa i quina gent ho fa?.

Aquesta petita nació històrica  té  raons per ser un país independent, té una llengua i una cultura pròpies.

El seu ensenyament ha de ser considerat com a ensenyament vehicular en tot el circuït i currículum dels alumnes de la Vall.

Ens sembla que hi ha una lectura que ens obliga a considerar l’aranès una llengua residual, una llengua de iaios i iaies.

Ara bé, ens ha sobtat que arran del pacte amb els PSC l’aranès no sigui inscrit com a llengua vehicular al circuït educatiu públic.

Nosaltres, pobres de nosaltres, descoixem l’impacte real i el nombre de persones que utilitzen aquesta variant del gascó.

Potser seria interessant consultar el mapa polític de la Val d’Aran on l’espanyolisme serveix com a factor diferenciador i d’oposició a Catalunya per dir: «aranesos i araneses sí , però no som catalans».

Caldrà veure… 

Yann Marais,