Els esquirols són uns autèntics acròbates. Per a un esquirol, les branques dels arbres són camins en l’aire. Amb les ungles corbes i punxegudes s’arrapa a l’escorça quan corre saltant d’un arbre a l’altre.

S’alimenta de llavors d’arbres (pinyons, avellanes, glans, nous, castanyes) i també de bolets i fruits del bosc. Els agafa amb les potes del davant, els pela i se’ls menja. També pot menjar ous i petits ocells.

Construeix nius en els arbres i els revesteix de fulles i de molsa. La femella gesta 3 o 4 cries durant uns 40 dies. En néixer els petits esquirols tenen els ulls tancats i no tenen pèl; s’alimenten de llet durant unes 5 setmanes.

Viu als boscos, sobretot de pins, prop de zones amb aigua.

Quan nota la presència humana fuig amb rapidesa. Quan puja i baixa dels arbres s’agafa a l’escorça amb les seves fortes ungles.

No hiverna; en els dies freds es queda al niu menjant els fruits i les llavors que prèviament ha guardat.

És un fantàstic acròbata i és capaç de saltar de branca en branca i d’arbre en arbre.

Té el costum d’enterrar fruits i llavors a la tardor per guardar-los per l’hivern. Com que moltes d’aquestes llavors després no les agafa, germinen i donen lloc a nous arbres i arbustos.

Viu entre 5 i 10 anys.

Els esquirols tenen una connotació positiva a la cultura, ja que representen el treball i la previsió, per com busquen nous per l’hivern.

A l’Antiguitat europea, en canvi, eren un animal fugisser que es veia com a encarnació del dimoni (augmentat pel color roig del seu pèl) o associat al déu Loki (enllaç) .

En la societat industrial un esquirol és la persona que no respecta la vaga pactada pels companys i va a treballar.

Tenim la sort que en alguns parcs de les nostres ciutats els posen nius i caixes amb nous.

Info: http://www.xtec.cat Wiquipedia.

Ramon Noguera Palau