Nom científic: Gypaetus barbatus. (Barba Gypaetus.)
Família: Accipítrids.

El trencalòs és un voltor que fa 1’10-1’50 m de llarg i 2’60-2’75 m d’envergadura amb les ales obertes. Pesa entre 5 i 7 kg.

Té un antifaç i una mena de bigoti que li penja sota el bec. Els ulls estan envoltats d’una membrana vermellosa.

Alimentació: S’alimenta d’ossos i de restes d’animals, sobretot grans (isards,
ovelles, cabres, porcs). La seva àmplia comissura bucal i la possessió de gran quantitat de cèl·lules secretores d’àcid faciliten la digestió dels ossos.
S’empassa els ossos sencers i els digereix; si els ossos són massa llargs, els trenca llençant-los des de l’aire en zones rocoses.

Fa el niu en petites coves i forats de cingles inaccessibles.

La femella pon 1-2 ous durant l’hivern que incuben durant uns 2 mesos. Només sobreviu un pollet, que es queda al niu fins als 4 mesos. Durant els 2-3 mesos següents, els adults l’ensenyaran a buscar menjar i a viure de manera independent.

Com altres espècies de voltors no presenta dimorfisme sexual. Desenvolupa durant el seu creixement unes gradacions de plomatge molt acusades des de la fase juvenil fins a aconseguir la lliurea d’adult (6-7 anys d’edat). El plomatge juvenil, molt fosc, s’aclareix amb les successives mudes, fins a arribar al disseny adult, amb dors i ales de color pissarra amb reflexos blancs produïts pel raquis de les plomes i cap i parts inferiors blanc-vermelloses.

Viu en zones muntanyoses amb cingles, entre els 600 i els 2200 m.

Acostuma a volar planejant fent voltes i cercant menjar. Aprofita els corrents d’aire calent per elevar-se.

Es mou per àrees molt grans que poden fer entre 400 i 1000 quilòmetres quadrats.

Li agrada banyar-se en aigües ferruginoses, les quals li donen el color ataronjat del seu cos.

Pot viure uns 40 anys. El trencalòs és molt escàs a Catalunya, ja que pel seu hàbitat i la seva alimentació durant el segle XX va patir una forta davallada en la seva població.

Actualment és una espècie protegida. La població a Catalunya és de 50-60 individus madurs i  l’europea de 610-1.000 parelles.

Ramon N P

 

Info de – xtec.cat — sioc — Fauna Iberica – FCO.